Àtic a Barcelona

Un petit apartament a sobre d’un dels encreuaments principals del teixit de l’Eixample amb orientació nord-oest. Una gran terrassa al xamfrà amb llum de posta on s’orienta tot l’habitatge. La demanda de reforma interior consisteix en que cap peça de la quedi aliena a la seva façana. A aquest efecte es dissemina la peça de bany en dues parts. La part del tocador es camufla a la part propera a la dutxa oberta i l’altra, que conté el lavabo, es confina a una petita fornícula que es pot incorporar a la resta d’habitatge mitjançant dos plans corredissos. Es delata en forma de caixa blanca prop del llit.

S´implementa una direccionalitat en un continent de perímetre irregular completament buidat per significar l’espai resultant. Els elements tècnics d’il·luminació en sostres recolzen les traces que organitzen el projecte. Es decideix que el paviment no respongui a res de l’anterior. Tot el contingut queda vinculat mitjançant el posicionament de gelosies de fusta encarregades de fer aparèixer alguna cosa que pugui ser anomenada “llunyà” en un habitatge de petites dimensions.

Es densifica la jardineria de l’exterior especialment a la façana de la dutxa per tal de generar una mena de racó estrany on un pot dutxar-se també a l’exterior en què la ciutat queda vetllada per una capa pròpia d’algun lloc remot una mica més exuberant.